La Gàbia, és el nom que vam posar a una torre de la sortida de Lleida quan vam okupar-la el juliol de l’any passat. La propietat legal és de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), un òrgan creat per l’Ajuntament de Lleida el 1994 amb l’objectiu d’invertir i treure beneficis econòmics de grans projectes urbanístics com el del casc antic de la ciutat.
L’EMU, en cap moment ha utilitzat per a res la casa i des del juliol passat és un espai alliberat, que hem denominat com a Centre Social Okupat (CSO). Des de llavors s’hi han realitzat activitats molt diverses, s’ha constituït un autèntic punt de trobada a nivell associatiu, i s’ha donat força a un munt de projectes de caràcter social i cultural. Tallers de malabars, d’artesania o de música, debats polítics, xerrades de temàtiques socials, assemblees i reunions, sopars populars, concerts, passis de pel·lícules i documentals, un curs d’economia crítica... També hem creat espais permanents per activitats concretes, com ara un local d’assaig, un local-taller de pintura i fusta, i un de serigrafia.
A La Gàbia es satisfan dues necessitats bàsiques que no podien esperar més. D’una banda, cobrir el dret dels i les joves a un habitatge digne i de l’altra, atribuir a l’espai una funció social que no tenia. Estem donant vida a una casa que estava morta. Treballem i vivim en un espai inutilitzat per l’Ajuntament, amb l’objectiu de plantejar una alternativa crítica a la ciutat de Lleida i fugir de la inactivitat i a la passivitat que promou el sistema davant tot allò que ens envolta.
Des de fa un temps, l’EMU, ha iniciat el procés per desallotjar-nos. Volen fer-nos fora i tornar la casa al servei de l’especulació municipal. No entenem com l’Ajuntament pot permetre que desaparegui un centre social que funciona activament i per això fem una crida a solidaritat, a defensar La Gàbia tots i totes per mantenir-la al servei de l’autogestió i la formació crítica. Perquè a La Gàbia estem aprenent tot allò que no ensenya el sistema; organitzar-nos nosaltres mateixes, conviure intensament en un lloc on ens hi juguem moltes coses, prendre decisions de manera totalment assembleària, ser autònoms, desenvolupar en cada moment el nostre esperit crític, i resistir dia rere dia. A La Gàbia cada minut que passa representen seixanta segons més de resistència. Perquè okupar és resistir i resistir és vèncer.
ATUREM EL DESALLOTJAMENT!
Lleida ciutat podrida
---
Centre Social Okupat (CSO) LA GÀBIA
Lleida ciutat podrida
Juliol del 2005
|