Aquella setmana va ser de bojos: confecció ràpida d’al·legacions al projecte (doncs l’havien mantingut en secret, i el temps per presentar al·legacions s’estava acabant), dos pobles sencers buscant les al·legacions per signar-les, assemblees informatives a cada poble, la noia del registre del Departament de Medi Ambient (DMA) resignada a passar-se hores registrant cadascuna de les centenars d’al·legacions sota la nostra inexperta i desconfiada mirada de bojos. Però l’objectiu era paralitzar el projecte, i això es va aconseguir.

Lo que no sabíem és que la nova planta incineradora era tan sols la punta de l’iceberg: en quan vam tenir uns dies per llegir la lletra petita del projecte, vam descobrir que l’empresa demanava també actualitzar l’autorització ambiental de les seues activitats, entre les quals es trobava la crema de greixos animals (que, al igual que les farines, també són un residu sense cap utilitat des de la crisi de les Vaques Boges) que venia utilitzant com a combustible des de feia anys sense permís ni control. Des d’aleshores han passat llargs mesos d’ineludibles reunions setmanals, d’altes i baixes entre els membres de la Plataforma, d’organització de conferències, d’actes informatius, de confecció de denúncies i recursos, de llegir inacabables normatives i lleis (qui més qui menys, tothom de la Plataforma ja coneix bona part de la legislació sobre el tema), de manifestacions, d’elaboració dels nostres periòdics butlletins... En fi, de moltíssima feina que hem vist sovint recompensada amb victòries parcials, com l’estudi de tècnics del DMA que reconeixien que part de la incineradora havia estat construïda sense permís (cosa que negaven tossudament tant empresa com els ajuntaments), l’obertura d’un expedient sancionador a l’empresa per aquest fet o l’admissió a tràmit de la denúncia presentada a la Fiscalia de Medi Ambient.

Però també han existit decepcions, com la signatura per part del conseller del DMA de l’autorització ambiental a l’empresa el passat més de juny (la qual cosa ens ha obligat a iniciar un contenciós administratiu que promet ser llarg) o el veure que la mateixa Junta de Residus de la Generalitat evita donar-nos tota la informació pública que li demanem respecte als fulls de seguiment de GREFACSA, i que no obstant això s’hi observa que a aquesta empresa hi entren i hi surten productes que res tenen a veure amb el tractament de residus animals a que està destinada. Veiem que la feina encara no se’ns acaba, però mentre continuï el suport popular nosaltres no ens aturarem: la nostra salut i economia, i la nostra forma de vida, ens importen massa per contemplar passivament com es degraden.

Per més informació visiteu:www.incineradora.tk