L’especulació més agressiva amenaça des de fa anys el nord del Solsonès. La més gran amenaça, fins al moment, prové del principal propietari de l’estació d’esquí del Port del Comte, Jaume Majoral. Aquest, a través de l’empresa Guimaru SL fa dos anys que intenta aconseguir els permisos per la construcció de 405 apartaments en un prat muntà situat al límit de l’estació d’esquí.

Fotografies:

 Prat Berlà vist desde de la coma de Santgrau. Simulació de la part visible de la urbanització des d’aquest punt. Els dos edificis de serveis de 110 metres i 6 dels blocs d’apartaments més grans es veurien des d’altres punts de la vall. La urbanització també suposa la construcció de dos vials i diversos espais coberts pel formigó.

 Una de les 61 plataformes abandonades al mig del bosc

Els impactes de l’especulació arreu i a Prat Berlà. Un cas dels més agressius

A les ciutats s’ha pogut comprovar l’impacte de les grans especulacions com el 22@. Trenquen el teixit socioeconòmic del barri i n’imposen un altre que distancia les persones. També contribueixen a perdre el sentiment de comunitat. Les grans especulacions a la muntanya també tenen aquest efecte amb l’afegit de l’enorme impacte ambiental que suposa edificar en un prat muntà que fins al moment només ha sofert l’impacte d’una carretera estreta.

Prat Berlà i l’estació Port del compte pertanyen al municipi de la Coma i la Pedra. L’especulació urbanística en un municipi rural com aquest, que històricament han perdut població, suposa una exagerada i temporal injecció de diners que sembla solucionar els problemes de pèrdua de teixit socioeconòmic. La realitat però es que la vall ha perdut hotels durant els últims anys. La població més gran

de vall, St Llorenç de morunys està situada a 12 Km de l’estació. Fa 30 anys tenia 8 hotels i actualment només en té un de 9 habitacions. L’últim a tancar ho va fer durant el 2006.

També es qüestiona la viabilitat de l’estació d’esquí de Port del Comte perquè és la més meridional dels països catalans i cada any tenen més problemes per a l’obtenció d’aigua per a fer neu artificial i més dificultats per fer-la degut a l’augment global de temperatura.Aquesta temporada l’estació gestionada per Guimaru va construir un nou dipòsit de 73 milions de litres. Tot i això, va acabar les reserves d’aigua a finals de gener de manera que van haver-ne de bombar del fons de la vall, a 1000 metres de desnivell. Aquest és un clar exemple d’insostenibilitat.

L’especulació a Prat Berlà

Estem parlant d’una requalificació de terrenys de superfície equivalent a 162 camps de futbol i una urbanització de superfície urbana equivalent a 26,5 camps de futbol.

El projecte inclou:

 46 apartaments en xalets dobles,

 19 blocs d’apartaments de 3 plantes i d’entre 30 i 50 metres de llarg,

 2 edificis de serveis de 4 plantes i de 110 metres de llarg.

Les normes subsidiàries del municipi estableixen que, per a l’aprovació d’un pla parcial urbanístic vinculat a l’estació, cal assolir la capacitat de 5000 esquiadors diaris. La realitat és que el millor dia de l’any passat, durant la setmana santa no s’aconseguiren ni 4000 esquiadors i la mitjana de la temporada ronda els 1000 esquiadors diaris.

La política europea en matèria de planificació urbanística al voltant de les estacions d’esquí és la de prohibir que es permeti especular a canvi d’ampliar les instal·lacions.

El cas té genera un greuge comparatiu. Les normatives urbanístiques impedeixen als fills de les cases de pagès construir una casa per viure i poder treballar a la finca amb la família. A ells no els permeten una casa petita de nova construcció per viure-hi i a magnats com el Jaume Majoral els permeten edificar centenars d’apartaments. Una llei per als que viuen de la terra i una altra per als que especulen amb cases buides.

Cases buides

Al Pirineu català les segones residències són ocupades una mitjana d’entre 15 i 20 nits l’any. Són urbanitzacions fantasma. Als propietaris els sortiria molt més econòmic anar a un establiment hoteler que comprar una segona residència, però la necessitat de llit no és la seva principal motivació. Compren una segona residència perquè és una forma actualment molt rendible d’invertir els estalvis. Cal esmentar també la influència que té encara als nostres dies la dogmatització que feia el dictador Franco a través del Nodo amb el seu lema “cada treballador una casa”, lema que va generar necessitat de propietat. Necessitat que sembla no tenir límits.

Del fet d’invertir en habitatge se’n anomena especulació i és un delicte constitucional. Els diferents governs de la democràcia falten a la seva obligació en no desenvolupar un normativa que impedeixi el que diu l’Art. 47 de la constitució. Més expressament en el cas de l’ajuntament de la Coma i la Pedra, doncs el citat article diu “Tots els ciutadans tenen dret a una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir la especulació”

Des del punt de vista del lliure mercat podem deduir que està predominant el dret d’uns pocs a posseir una segona residència per davant del dret de tothom a l’accés a un habitatge digne.

La lluita administrativa

Les entitats de defensa del territori IPCENA, Plataforma en Defensa de la Vall de Lord i Plataforma en Defensa del Solsonès han interposat un contenciós administratiu al pla parcial. Argumenten que caldria l’afluència de 5000 esquiadors diaris per a la rendibilitat de l’estació. Evidentment demostrar-ne la capacitat dels remuntadors no n’assegura la seva presència.

La principal amenaça que suposa la urbanització és de tipus ambiental, la defensa administrativa del qual ja no és possible des que el Departament de Medi Ambient hi va donar el vist i plau. Ha estat un govern que s’anomena ecologista el que està permetent aquestes agressions, en aquest cas en una capçalera de riu (ecosistema d’especial fragilitat), a 1700 metres d’altitud i hàbitat d’una espècie protegida com és el gall fer.

Precedents d’una mala gestió del territori

A menys de 500 metres de la ubicació de la nova urbanització n’hi ha una altra en creixement anomenada “Urbanització de Bosc Berlà”.

Als anys 80 es començaren 97 xalets de petit format coneguts popularment com “Els barrufets”. D’aquests n’hi ha 34 de finalitzats i 2 en obres. Alguns han estat ampliats. La resta, 61,van quedar abandonats al bosc, la majoria en la fase de fonaments i plataforma. Deixalles i runa està present en la majoria d’aquestes plataformes.

D’alguns en surten multitud de barres d’acer de l’armat de l’obra que són un perill per a les excursionistes i els passejants. Els últims anys sembla que s’està reprenent l’activitat d’urbanització, a raó d’un parell de xalets cada any, com afirmen veïns de la zona. Els diversos moviments en defensa del territori estan estudiant actualment les possibles irregularitats d’aquest desastre.

La situació és el resultat de prop de 30 anys de gestió Convergent.