Aquest dimecres 27 de juny el jove de Torà serà jutjat per la secció segona de lo penal de l’Audiència Nacional de Madrid.

Segons Europa press, el fiscal Pedro Rubira demana 5 anys de presó per diversos delictes de danys i per tinença de material per dur a terme les "seves accions".

Per la seva banda, el Grup de Suport al Jove de Torà vol manifestar que:

 Des del mateix moment de la seva detenció, han vingut denunciant tant la desproporció del desplegament de mitjans policials, com de la utilització de tota la construcció legal antiterrorista en aquest cas. Ens reiterem en denunciar, doncs, que els delictes que s’imputen en sumari a en Jordi Vilaseca haurien d’haver estat jutjats per la justícia ordinària, evitant així la intromissió de "magistrats estrella" que utilitzen el preàmbul de "terrorisme" com a salveconducte per actuar en diferents casos en tot el territori de l’Estat espanyol.

Ja en el moment de la seva detenció, els col·legis d’advocats de les províncies de Lleida i Barcelona feren públics comunicats en què es denunciava precisament la intromisió de l’Audiència Nacional en un cas que podia -i hauria- de ser jutjat mitjançant les instàncies de la justícia ordinària com a simples delictes -en cas de ser provats- de danys.

 En segon lloc, es vol denunciar una vegada més l’aberració jurídica que representa l’existència i aplicació, avui dia, de la legislació antiterrorista a l’Estat espanyol.

El Grup de Suport es vol afegir a les múltiples crítiques i denúncies públiques que tal llei ha vingut rebent des de la seva creació, en tant que vulneradora de les garanties processals de defensa dels detinguts. En aquest sentit, es reitera una vegada més que la incomunicació en dependències policials sense trucades, assistència legal ni visita de cap metge de confiança, no respon més que a una estratègia d’ocultisme de la realitat del procés judicial al seu pas per comissaria.

És per això, i perquè en el cas d’en Jordi Vilaseca així s’ha comprovat, que es pot sentenciar clarament que la incomunicació en dependències policials no respon a cap altra lògica que a la d’establir un espai-temps d’opacitat d’informació i d’impunitat d’acció policial que permeten que avui dia les tortures físiques i psicològiques en les comissaries de l’Estat espanyol siguin una realitat “si bé no sistemàtica, molt més habitual del què cabria esperar”, en paraules del mateix Relator contra la Tortura de la ONU, Theo Van Boven, pronunciades el febrer del 2006. Òbviament, ell no es referia exclusivament als processos antiterroristes. Sí que ho han fet d’altres organismes internacionals de salvaguarda dels Drets Humans com Amnistia Internacional, la Comissió per la Prevenció de la Tortura de la Unió Europea o la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura que han instat al govern espanyol en repetides ocasions a derogar aquesta legislació en tant que vulneradora dels Drets Humans.

 En tercer lloc, i pel què fa a les tortures patides concretament per en Jordi Vilaseca, es vol expressar la profunda indignació vers la justícia ordinària catalana per haver mostrat la seva incapacitat -o manca de voluntat- per aclarir els fets ocorreguts a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Lleida durant el període d’incomunicació a principis d’abril del 2003.

D’entre els diferents maltractament o pressions a que fou sotmès en Jordi, en destaca un fet per la seva rellevància i per la possibilitat de ser provat: el subministrament d’amfetamines al detingut durant el període d’incomunicació. Aquest fet, denunciat als jutjats de Lleida una setmana després de la seva detenció, es troba actualment en via morta després d’haver superat un primer arxivament en la seva fase d’instrucció, però havent estat desestimat un recurs a l’Audiència Provincial de Lleida després d’un segon arxivament en la mateixa fase d’instrucció.

Indignació, sent el Grup de Suport, al veure com un fet que és ratificat amb una analítica mèdica durant el període d’incomunicació -criteri prou neutral i objectiu- no cobra cap importància davant la "gravetat" que pot suposar per un jutge instructor el fet d’haver d’imputar un grup de Mossos i el cap de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional -sí, (l’extinta?) Brigada Político Social- en un judici per tortures.

La lògica matemàtica és prou clara: l’analítica li fou realitzada 96 hores després de la detenció. El criteri mèdic estableix que l’amfetamina en orina té una permanència d’entre 48 i 72 hores. Llavors... com se les podia haver pres? I per què? El Grup de Suport té una resposta, però no té el segell de l’Estat. I l’Estat -o la Generalitat- han decidit arxivar perquè sembla que no hi ha res a investigar, i perquè les proves mèdiques sempre tenen un marge d’error. Des del Grup de Suport, ens queda el dubte de saber si aquest marge és el mateix per condemnar a uns que per absoldre als altres.

Fins a 33 municipis catalans han aprovat al llarg d’aquest 4 anys mocions als plens dels seus ajuntaments demanant que la justícia aclarís aquests fets. Des del Grup de Suport s’han fet múltiples actes demanant el mateix, i han estat moltíssimes les mostres de solidaritat amb el cas rebudes des d’arreu del territori. Destacar en aquest sentit el suport rebut per Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) i també de l’associació Memòria Contra la Tortura, entitat aquesta última que s’havia personat com a acusació popular en la querella. La querella per tortures queda definitivament arxivada. Ara queda esperar veure l’evolució del recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

PER TOT L’EXPOSAT, CONCLOEM QUE:

 Com a Grup de Suport al Jove de Torà denuncien que el judici del cas de Torà a l’Audiència Nacional no és res més que un acte de repressió política als moviments socials dels que en Jordi forma part.

Sobren motius per fonamentar la naturalesa política de tal estament judicial, començant pels seus orígens com a continuació de l’extint Tribunal de Orden Público del règim Franquista, fins als nombrosos atacs cap a qualsevol moviment social o polític que intenti vertebrar alternatives i dissidències a l’actual status-quo en aquest Estat capitalista espanyol.

 Ni els càrrecs, ni els procediments emprats, ni la impunitat que s’ha atorgat als funcionaris que custodiaren la incomunicació d’en Jordi representen res de nou en la manera habitual d’actuar d’aquesta institució.

Al contrari, el sobredimensionat sumari, el desproporcionat desplegament policial en la seva detenció, i la prepotència amb que són doblegats els drets elementals de defensa dels detinguts són una constant en les diligències practicades en l’anomenada ‘política antiterrorista’.

 Consideració a part mereix el tracte judicial ordinari que s’ha donat a la querella per tortures presentada arran el tracte rebut durant la incomunicació en dependències policials.

Quatre anys d’espera per acabar veient arxivada la querella per tortures de manera barroera, sense fonamentació i ignorant el pes de les proves, minvant així de manera substancial un dels principals arguments amb que es comptava de cara a la defensa davant el judici per terrorisme a l’Audiència Nacional.

 Sabem doncs que tot allò derivat d’aquest judici no podrà ser qualificat d’altra manera que de ‘farsa’, d’una pantomima político-judicial que dictaminarà el que estava escrit des de bon principi: que a l’Estat espanyol es persegueixen les idees, les intencions, les voluntats i les rebel·lies més que no pas tal o qual actuació delictiva.

I ho sabem amb antel·lació perquè no serà aquesta la primera vegada que “l’alt Tribunal” i tota la seva “magistratura estrella” esgrimeixen els seus esforços per colpejar i intentar així minvar les forces vives que encara a dia d’avui, en un marc de desmobilització social generalitzat, lluiten des de la quotidianitat i amb el rostre ben alt per aconseguir que algun dia paraules com respecte, llibertat i dignitat signifiquin quelcom més gran que un simple eslògan en campanya electoral.

PROU CRIMINALITZACIÓ ALS MOVIMENTS SOCIALS

ABSOLUCIÓ PEL JORDI DE TORÀ

Grup de Suport al Jove de Torà | 24 de Juny del 2007