Al llarg d’aquests quatre anys i tres mesos de procés judicial, la fiscalia de l’estat ha anat retirant els principals càrrecs que se l’imputaven. La vista davant la Secció Segona del Penal de l’Audiència Nacional va esdevenir una litúrgia pròpia del despotisme il•lustrat. Una farsa teatral amb la única intenció d’humiliar a la persona que vol evitar el seu ingrés a presó. Judici, en el que, finalment, el jove de Torà i els altres dos imputats van ser condemnats a 1 any i 6 mesos per tinença d’aparell incendiaris i 6 mesos per danys continuats i una pena multa de 1200 euros (3 mesos per valor de 400 euros al mes). Amb aquesta condemna, en Jordi no haurà d’ingressar a la presó.

Davant la celebració del judici i la sentència publicada, el Grup de Suport al Jove de Torà manifesta que:

 La sentència de culpabilitat ja va ser dictada prèviament, en el moment de la detenció del Jordi, de les tortures, del setge policial i de la por a que va ser sotmesa la vila de Torà i altres poblacions properes l’abril del 2003

 Què una part de la condemna, no de la publicada, no de la del judici, sinó l’altra, ja fa temps que l’estem pagant,en Jordi i la seva família amb quatre anys d’un desenllaç que mai arribava i sobre el qual planava trencar novament les seves vides per un possible retorn a la presó. I també amb la desmobilització de nombroses potencialitats de transformació social, creació popular i autoorganització que han estat segades d’arrel durant aquests anys a la comarca i a nombrosos indrets de Ponent

 El judici ha estat el final d’una ofensiva criminalitzadora que es va iniciar amb l’espectacle vergonyós de llums de sirena per arreu, setges policials, tortures i paraules colpidores com tinença d’explosius o terroristes i que han volgut enterrar en un silenci igual de vergonyós. Continuem pensant que l’Audiència Nacional, amb la complicitat de les institucions catalanes i de tots els partits polítics de l’arc parlamentari continua practicant el primer tret i després pregunto, orquestrant muntatges repressius carregats de brutalitat i grandiloqüència democràtica, que després es van desinflant, un cop el mal ja està fet.

 Som molt conscients que aquí no s’acaba el cas i continuarem exigint que es reconeguin i es jutgin les tortures patides per en Jordi a mans dels Mossos d’Esquadra. Ara que ja tenen un culpable potser seria hora que fessin un pas per investigar les tortures.

Finalment agrair el suport rebut, i especialment de la gent que ens ha acollit a Madrid i ens ha cuidat. I com no, de la gent que ha estat aquí, durant aquests més de quatre anys, i estarà, perquè si cal anirem fins a Estrasburg.