Avui 1 d’abril de 2008, concentració a les 19h a la Plaça Paeria de Lleida. Mossos torturadors! 5 anys després... ni oblit ni perdó!

Tal dia com avui de fa 5 anys, cap a les 7 de la tarda, el Jordi tornava de treballar. Un cotxe el va aturar i quatre encaputxats s’hi van tirar a sobre abans que es pogués descordar el cinturó. El vam trobar quatre dies després a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Tenia un xoc nerviós monumental, no responia a estímuls nerviosos i els anàlisis li van trobar amfetamines a la sang.

Mentrestant, més de 120 violents i encaputxats van ocupar la bonica vila de Torà, a la Segarra, 1200 habitants esporuguits que no creien el que estava passant. Es van endur també al Jordi i al Toni, tot i que ells han volgut oblidar tot el que va passar. Ni el nostre Jordi ni nosaltres ho hem pogut i ho hem volgut fer. Tampoc hem pogut perdonar.

Els violents que van endur-se el Jordi, que ens el van tornar a l’hospital, que li van donar amfetamines, que van ocupar amb pistoles i passamuntanyes la bonica vila de Torà... Són al carrer. Vestits de Mosso d’Esquadra. I fan de Mosso d’Esquadra. I viuen de Mosso d’Esquadra. I manen de Mosso d’Esquadra. I segueixen detenint a gent, impunement, i segur que si han estat capaços de torturar al Jordi, també ho faran amb qualsevol de nosaltres... o de vosaltres.

L’any passat vam tallar un carrer de Lleida com a última mesura per demanar a la justícia que investigués que va passar ara fa 5 anys. De res va servir; la justícia va dir que no hi havia proves, sense tan sols iniciar les investigacions prèvies que s’inicien abans de començar a investigar un cas. No van ser prou els anàlisis que els metges li van fer i on van sortir les amfetamines. Diuen que només s’hi estan entre 24 i 72 hores, les amfetamines a la sang. I aquestes 24 o 72 hores el Jordi no estava amb nosaltres de festa, per exemple, lloc on els grans diuen que els joves ens prenem les amfetamines; no. Estava en mans dels Mossos d’Esquadra. Creiem que la justícia ho sabia, i encara ho sap. Motius i proves per saber-ho tenia. Però va decidir que no ho volia saber.

I ara nosaltres ens hem fet grans. Fa 5 anys que acompanyem al Jordi en la seva nova vida, la que va començar amb els 4 encaputxats (o 5, o 6, o 120...) que van assaltar el seu cotxe - la seva vida, la nostra vida - quan tornava de treballar l’1 d’Abril de 2003. I el Jordi també s’ha fet gran. Només ha servit d’això, tot el que va passar. De que nosaltres el puguem acompanyar i ell ens pugui acompanyar. Fins a on? Fins que la justícia, la de veritat, ens doni la raó. Bé, de fet, la justícia de veritat ens la ha donat, la raó. L’evidència ens la dona dia a dia.

Però com que la justícia que val no és la evidència, sinó que és la que conviu amb els polítics corruptes, empresaris especuladors i, evidentment, amb els Mossos d’Esquadra torturadors, doncs nosaltres no podem, ni volem, perdonar o oblidar.

Jordi, seguim estan amb tu!

Estrasburg ens donarà la raó!

5 ANYS DE LES TORTURES, 5 ANYS D’IMPUNITAT! JUSTÍCIA PEL JOVE DE TORÀ!

Lleida, 1 d’Abril de 2008

www.justiciatora.org