Aquest fet s’enmarca dins de la campanya que la CGT de Ponent du a terme per la recuperació de la memòria històrica i que comença amb la denùncia de l’atorgament del nom del feixista Casimiro Sangenís, a un dels carrers de la nostra ciutat, per part de la Paeria.

Entenem que en vigila del 12 d’octubre, antic Dia de la Raza que instaurà el règim feixista del general Franco es una data prou significativa per fer aquesta denúncia.

Sr. Àngel Ros Alcalde de Lleida

José Muñoz Sisó amb DNI ... Secretari General de la Confederació General del Treball de Ponent (CGT)

EXPOSA

Que el nostre sindicat està fermament compromès en la recuperació de la memòria històrica com a eina imprescindible per a la recuperació dels ideals de llibertat i fraternitat que els nostres avis van defensar en la guerra civil per a exemple de tothom.

Creiem necessari no oblidar el que va significar la defensa de les llibertats davant del feixisme que portà a l’exili, la mort o la presó a molts catalans i catalanes i ens neguem a l’oblit i el perdó sense justícia.

Com a ciutadanes i ciutadans de Lleida que som, moltes i molts de nosaltres no acceptem l’existència de carrers amb noms de personatges que van participar activament en el règim del General Franco. Alguns d’aquests són:

 Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.

 Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monàrquica, cofundador del caliu ilerdenc, fou alcalde de Lleida de 1939 a 1941, durant el seu mandat existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fàbrica Vilalta. Des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones moriren a la presó. A banda 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polìtiques.

 Carmelo Fenech fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda d’afeccions d’esbarjo i pseudoculturals actuava coma grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo” estava al servei de l’uniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.

 Casimiro Sangenís Fou alcalde franquista (1967-1974). i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”. La seva gestió com a alcalde es caracteritzà per un urbanisme de grans avingudes on vivia la classe benestant, girant l’esquena als barris obrers on hi mancava l’infrastructura més bàsica. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al régim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta. Fou reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil .

 Miquel Montaña Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre del caliu ilerdenc.

Entenem que la concessió del nom d’una persona a un carrer es un acte d’homenatge i de reconeixement envers aquesta pels seus mèrits en la millora social per part de tots els habitants de Lleida representats pel seu Ajuntament.

Entenem que aquests personatges, que van participar activament en la dictadura del General Franco, es mereixen l’oblit en els carrers i ser recordats en les escoles, instituts i universitats com a còmplices del franquisme.

Es per tot això que:

SOL·LICITA:

La retirada immediata d’aquests noms dels carrers de la nostra ciutat atès que suposen un constant record de la dictadura franquista i la seva substitució per la d’altres persones vinculades a la lluita per la democràcia, la justícia social i la llibertat i que van tenir una relació directa amb la nostra ciutat i les terres de Ponent. Des del nostre sindicat proposem els següents:

 Sebastià Garsaball Falcó : pagès, militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i dirigent de la Unió Provincial Agrària, sindicat que després s’integraria a la Unió de Rabassaires. Va encapçalar diverses mobilitzacions al camp defensant els drets dels pagesos demanant millores socials per aquest col·lectiu. La seva lluita fou especialment activa a la comarca de l’Urgell.

 Joaquim Maurín Julià : nascut a Bonansa (Franja de Ponent), mestre del Liceu Escolar, líder del BOC i un dels teòrics més importants del sindicalisme al nostre país als inicis del segle XX. Morí a l’exili a Nova York el 1978.

 Víctor Colomer Nadal : nascut a Corbins, va estudiar magisteri a Lleida i fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i conseller de cultura a l’Ajuntament de Barcelona durant la guerra. Fundador del PSUC, morí durant l’exili a Mèxic el 1967.

 Pepita Uriz Pi : nascuda a Navarra, mestra de pedagogia de l’Escola Normal de Mestres, va participar activament en els sectors més renovadors de l’educació lleidatana. Pròxima al PSUC, va exiliar-se a França on lluità en la resistència francesa contra els nazis. Morí exiliada a Berlín.

 Dolors Piera Llobera : nascuda a Puigverd d’Agramunt, va estudiar magisteri a Lleida i fou una de les fundadores del sindicat FETE - UGT. Durant la guerra contra el feixisme forma part de l’organització del Congrés de la Dona el 1937 a Barcelona d’on sorgí la Unió de Dones de Catalunya. Exiliada a França i més tard a Xile, va participar en les lluites feministes d’aquell país organitzant el primer Congreso de Mujeres de Santiago de Chile .

 Maria Manonelles Riera : Nascuda a Mollerussa el 1913, militant del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Va participar activament en la lluita contra els militars revoltats contra la República al front d’Aragó formant part de la Columna Lenin. Exiliada a França, va estar internada en diferents camps de refugiats, i arran de la invasió alemanya va formar part de les xarxes d’evasió que ajudaven a creuar el Pirineu als soldats aliats que fugien dels nazis. El 1945 fou fundadora, a París, del Moviment Socialista de Catalunya. Mor a Conflent (Catalunya Nord) l’any 2004.

 Fèlix Lorenzo Páramo : De família immigrada, va anar a l’escola a Artesa de Lleida per després començar a treballar com a ferroviari juntament amb el seu pare. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), serà proclamat alcalde de Lleida al setembre de 1936 durant el govern revolucionari. Durant el seu mandat va evitar que es cremés la presó de la ciutat, on hi eren detinguts part dels colpistes del 18 de juliol. Després de la guerra s’exilia a França i Suïssa i a la seva tornada al país s’instal·la a València, on morirà.

Per tant demanem que s’inclogui com a punt del proper ple municipal aquesta petició.

Atentament,

José Ramón Muñoz Sisó Secretari General Confederació General del Treball de Ponent